Asturias centralitza reclamacions de transparència: què canvia per a empreses

Dades clau

Les empreses i ciutadans que sol·licitin informació pública a l'administració del Principat d'Astúries i no obtinguin resposta, o la vegin denegada, tenen des del 13 de maig de 2026 un únic destí clar per a reclamar: el Consell de Transparència i Bon Govern estatal.

Aquest canvi es produeix a través d'un conveni de col·laboració entre la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries i el Consell de Transparència i Bon Govern, publicat en el BOE el 21 de maig de 2026. Mitjançant aquest acord, Astúries atribueix a l'organisme estatal la competència per a resoldre les reclamacions previstes en l'article 24 de la Llei 19/2013 de transparència.

Per a qualsevol empresa que operi a Astúries i necessiti accedir a informació pública —contractes, licitacions, dades de l'administració, expedients— conèixer aquest cauce és essencial per a defensar els seus drets d'accés.

Què estableix aquesta normativa?

La Llei 19/2013 de transparència reconeix el dret de qualsevol persona a sol·licitar informació pública a les administracions. Quan aquesta sol·licitud és denegada o no rep resposta en termini, l'article 24 d'aquesta llei permet presentar una reclamació administrativa davant un òrgan independent, com a alternativa al recurs contenciós-administratiu.

Fins ara, Astúries no comptava amb un òrgan autonòmic propi per a resoldre aquestes reclamacions. Amb aquest conveni, la comunitat autònoma formalitza la delegació d'aquesta competència en el Consell de Transparència i Bon Govern, l'organisme estatal creat precisament per a aquesta funció.

Els elements clau del conveni són:

• Astúries atribueix al Consell estatal la competència per a resoldre reclamacions de l'article 24 de la Llei 19/2013.
• Els ciutadans i empreses asturianes que vegin denegades o no ateses les seves sol·licituds d'informació pública podran acudir a aquest organisme com a via de recurs administratiu.
• El conveni busca homogeneïtzar la resolució de reclamacions i aprofitar l'experiència acumulada de l'organisme estatal.
• Astúries no crea un òrgan autonòmic propi, la qual cosa evita duplicitats i simplifica el procediment per al sol·licitant.
• El cauce de reclamació queda centralitzat en el Consell estatal.

Impacte econòmic i operatiu

Aquest conveni no genera costos directes per a les empreses ni implica noves obligacions econòmiques. El seu impacte és fonamentalment procedimental i estratègic.

Per a les empreses que operen a Astúries i utilitzen el dret d'accés a informació pública —per exemple, per a conèixer contractes adjudicats, condicions de licitacions, dades urbanístiques o informació regulatòria— el canvi suposa:

• Simplificació del procediment de reclamació: existeix ara un únic organisme competent clarament identificat, sense necessitat de buscar un òrgan autonòmic específic.
• Major previsibilitat: el Consell de Transparència i Bon Govern estatal té un historial de resolucions consolidat, la qual cosa permet anticipar criteris de decisió.
• Estalvi de temps: evitar la via contenciós-administrativa per a reclamacions d'accés a informació pot reduir significativament els terminis i costos de gestió.
• Reforç de garanties: les empreses asturianes accedeixen a les mateixes garanties de resolució independent que les que operen en comunitats amb òrgan autonòmic propi.

A qui afecta?

Aquest canvi afecta tots els que interaccionin amb l'administració asturiana i exerceixin o puguin exercir el dret d'accés a informació pública:

• Empreses licitadores que sol·licitin informació sobre contractes públics, plecs o adjudicacions a Astúries.
• Assessors i consultors que gestionin sol·licituds d'informació pública en nom de clients amb activitat a Astúries.
• Departaments de compliment normatiu i legal d'empreses amb seu o activitat en el Principat.
• Periodistes, investigadors i organitzacions que sol·licitin dades a l'administració autonòmica asturiana.
• Ciutadans particulars que hagin vist denegades les seves sol·licituds d'accés a informació pública a Astúries.
• Pimes i autònoms que necessitin accedir a informació regulatòria, urbanística o de contractació pública autonòmica.

Exemple pràctic

Una empresa constructora amb activitat a Astúries sol·licita al Govern del Principat informació sobre els criteris de valoració utilitzats en una licitació en la qual no va resultar adjudicatària. L'administració no respon en el termini legalment establert.

Abans d'aquest conveni, l'empresa podria haver tingut dubtes sobre quin òrgan autonòmic era competent per a resoldre la seva reclamació, donat que Astúries no comptava amb un propi clarament establert per a aquest fi.

Des del 13 de maig de 2026, el camí és clar: l'empresa presenta la seva reclamació directament davant el Consell de Transparència i Bon Govern estatal, amparant-se en l'article 24 de la Llei 19/2013. Aquest organisme resoldrà si l'administració asturiana ha de facilitar la informació sol·licitada, sense necessitat d'acudir a la via judicial contenciós-administrativa.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar al Consell de Transparència i Bon Govern com a organisme competent per a qualsevol reclamació d'accés a informació pública dirigida a l'administració asturiana, amb vigència des del 13 de maig de 2026.
2. Revisar els procediments interns de gestió de sol·licituds d'informació pública a Astúries per a actualitzar el cauce de reclamació en els protocols de compliment normatiu.
3. Informar als equips legals i de compliance que l'organisme de reclamació ja no és autonòmic sinó estatal, evitant errors de direcció en futures reclamacions.
4. Consultar l'historial de resolucions del Consell de Transparència i Bon Govern per a anticipar criteris de decisió davant possibles reclamacions relacionades amb l'administració asturiana.
5. Aprofitar aquesta via administrativa abans d'acudir a la jurisdicció contenciós-administrativa, ja que suposa un procediment més àgil i sense costos judicials per a obtenir accés a informació pública denegada.