Certificació d'absorció permanent de carboni UE 2026: què han de fer les empreses industrials

Dades clau

Les empreses que operen en captura, emmagatzematge i reducció permanent de CO2 a Europa tenen des del 3 de febrer de 2026 un marc tècnic obligatori per certificar les seves activitats. El Reglament Delegat (UE) 2026/285 estableix les metodologies concretes que han de seguir-se per obtenir certificats reconeguts a nivell europeu, complementant el marc general fixat pel Reglament (UE) 2024/3012.

Sense aquesta certificació, les empreses no podran monetitzar les seves reduccions d'emissions als mercats voluntaris de carboni europeus ni accedir a determinats mecanismes de financiació verda. L'adaptació dels sistemes interns de mesurament i reporte ja no és opcional: és el requisit d'entrada al mercat.

Què estableix aquesta normativa?

El Reglament 2026/285 no és una norma d'objectius generals: fixa els instruments tècnics concrets que han d'utilitzar els operadors per demostrar que la seva activitat absorbeix CO2 de forma permanent i verificable. Els tres pilars del reglament són:

• Criteris quantificables: paràmetres mesurables que determinen si una activitat de captura compta com a absorció permanent de carboni a efectes de certificació europea.
• Requisits de monitorització: estàndards que han de complir els sistemes de seguiment i mesurament del CO2 capturat o emmagatzemat per l'operador.
• Protocols de verificació: procediments que han de seguir-se perquè un tercer validi i certifiqui que l'activitat compleix amb els criteris del reglament.

Aquest reglament complementa el Reglament (UE) 2024/3012, que va establir el marc europeu de certificació d'absorcions de carboni. El 2026/285 aporta les metodologies tècniques que aquest marc general deixava pendents de desenvolupament, fent el sistema operatiu en la pràctica.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte d'aquest reglament té dues dimensions: el cost d'adaptació i l'oportunitat de negoci que obri.

Cost d'adaptació: Les empreses que ja realitzen activitats de captura o emmagatzematge de CO2 però no tenen els seus sistemes de mesurament i reporte alineats amb els estàndards del reglament hauran d'invertir en l'actualització d'aquests sistemes. El reglament no fixa imports d'adaptació ni sancions concretes en el text disponible, però la no adaptació implica la impossibilitat d'obtenir la certificació.

Oportunitat de negoci: Les empreses que obtinguin la certificació sota aquesta metodologia accedeixen a dues palanca econòmiques rellevants:

• Participació en mercats voluntaris de carboni a nivell europeu, on els certificats tenen valor econòmic directe.
• Accés potencial a mecanismes de financiació verda, inclosos instruments lligats a la taxonomia europea i fons climàtics.

Per a les empreses industrials amb emissions elevades, la capacitat de certificar absorcions permanents pot convertir-se en una palanca per compensar emissions pròpies o generar ingressos addicionals mitjançant la venda de crèdits de carboni certificats.

A qui afecta?

El reglament afecta directament a tres tipus d'operadors a la UE:

• Empreses industrials que generen o capturen CO2 com a part dels seus processos productius i vulguin certificar aquestes absorcions a nivell europeu.
• Operadors de tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni (CCUS) que desenvolupen o exploten infraestructures de captura, transport i emmagatzematge permanent de CO2.
• Promotors de projectes climàtics que busquen monetitzar reduccions d'emissions a través de mercats voluntaris de carboni o accedir a financiació verda lligada a absorcions certificades.

També afecta indirectament als organismes de verificació i certificació que hauran d'aplicar els protocols definits en el reglament per emetre certificats reconeguts.

Exemple pràctic

Una empresa industrial del sector cimentero que opera a Espanya i ja disposa d'un sistema de captura de CO2 a la seva planta vol accedir al mercat voluntari de carboni europeu per monetitzar aquestes absorcions.

Fins ara, les seves dades de captura es mesuraven amb criteris propis. Amb el Reglament 2026/285, per obtenir un certificat reconegut a nivell europeu haurà de:

1. Revisar si els seus sistemes de monitorització compleixen els requisits tècnics de mesurament definits en el reglament.
2. Adaptar els seus paràmetres de reporte als criteris quantificables establerts perquè l'absorció sigui verificable.
3. Contractar a un organisme de verificació que apliqui els protocols de verificació del reglament i emeti el certificat europeu.
4. Amb el certificat a mà, participar en mercats voluntaris de carboni o utilitzar-lo per accedir a instruments de financiació verda.

Sense completar aquests passos, l'empresa no podrà obtenir el certificat europeu ni accedir a aquests mercats, independentment del volum real de CO2 que capturi.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar si la teva activitat està en l'àmbit del reglament: determina si la teva empresa realitza activitats de captura, emmagatzematge o absorció permanent de CO2 que puguin certificar-se sota el Reglament 2026/285.
2. Auditar els sistemes de mesurament i reporte actuals: compara els teus sistemes interns amb els criteris quantificables i requisits de monitorització definits en el reglament per detectar bretxes.
3. Planificar l'adaptació tècnica: si existeixen bretxes, defineix un pla d'inversió per actualitzar els sistemes de mesurament i reporte als estàndards europeus exigits.
4. Identificar organismes de verificació habilitats: localitza els organismes que poden aplicar els protocols de verificació del reglament i emetre certificats reconeguts a nivell europeu.
5. Avaluar l'accés a mercats de carboni i financiació verda: una vegada obtinguda la certificació, analitza quins mercats voluntaris de carboni i quins instruments de financiació verda estan disponibles per a la teva empresa.
6. Consultar el Reglament (UE) 2024/3012: revisar el marc general de certificació que el Reglament 2026/285 complementa, per entendre el context complet del sistema europeu de certificació d'absorcions de carboni.