Conveni d'Estambul 2026: què canvia per a asil i cooperació judicial a la UE

Dades clau

Els sistemes d'asil i les autoritats judicials penals dels Estats membres de la UE tenen des del 29 de maig de 2026 una nova restricció operativa: en les matèries de cooperació judicial penal, asil i no devolució, les seves posicions en el Conveni d'Estambul han d'estar alineades amb la postura comunitària fixada per la Decisió (UE) 2026/1213 del Consell.

Aquesta decisió, publicada en el Diari Oficial de la UE el 4 de juny de 2026, respon a la convocatòria de la 20.ª reunió del Comitè de les Parts del Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d'Estambul). La UE no actua aquí com a observadora: actua com a part amb posició oficial vinculant en els àmbits de la seva competència.

Què estableix aquesta normativa?

La Decisió 2026/1213 abasta dos aspectes diferenciats que es tractaran en la 20.ª reunió del Comitè de Parts:

L'element clau per als Estats membres és l'àmbit de competència de la UE: la Decisió circumscriu la posició comunitària a tres matèries concretes on la UE té competències compartides amb els Estats membres:

• Cooperació judicial en matèria penal
• Asil
• No devolució (principi que prohibeix devolver a una persona a un país on corre risc de persecució o dany greu)

Fora d'aquestes tres matèries, els Estats membres conserven plena autonomia per fixar les seves posicions nacionals en el Conveni d'Estambul.

Impacte econòmic i operatiu

Aquesta decisió no genera costos directes per a empreses privades. El seu impacte és institucional i operatiu, i es concentra en les administracions públiques i organismes amb competències en els àmbits afectats.

Els efectes operatius concrets són:

• Alineació obligatòria de posicions nacionals: Les autoritats dels Estats membres no poden adoptar postures divergents a la posició comunitària en cooperació judicial penal, asil i no devolució quan actuïn en el marc del Conveni d'Estambul.
• Impacte en sistemes d'asil: La decisió té rellevància pràctica per a la tramitació de sol·licituds d'asil de víctimes de violència de gènere que creuen fronteres intreuropees, ja que la posició comunitària condiciona com s'apliquen els estàndards del Conveni d'Estambul en aquests procediments.
• Protecció transfronterera: El principi de no devolució, en el context del Conveni d'Estambul, reforça les garanties per a víctimes de violència de gènere en procediments d'extradició o trasllat entre Estats membres.

A qui afecta?

• Estats membres de la UE: Obligats a alinear les seves posicions nacionals amb la postura comunitària en les matèries de competència compartida.
• Autoritats judicials penals: Han d'aplicar els estàndards del Conveni d'Estambul en coherència amb la posició de la UE en cooperació judicial penal.
• Sistemes d'asil i refugi: Les oficines d'asil i els tribunals que resolen recursos en matèria de refugi han de tenir en compte la posició comunitària en asil i no devolució.
• Organismes de protecció de víctimes de violència de gènere: Especialment aquells que atenen víctimes en situació de mobilitat transfronterera dins de la UE.
• Despatxos d'advocats especialitzats en dret d'asil i estrangeria: L'alineació de posicions comunitàries pot influir en la jurisprudència i els criteris de resolució de casos.

Exemple pràctic

Una dona víctima de violència de gènere sol·licita asil a Espanya al·legant persecució en el seu país d'origen. El seu cas implica tant la valoració del risc de devolució (principi de no devolució) com la cooperació amb autoritats judicials penals d'un altre Estat membre per obtenir proves del delicte sofert.

Amb la Decisió 2026/1213 en vigor, les autoritats espanyoles d'asil i els jutges que coneguin del cas han d'aplicar els criteris del Conveni d'Estambul en coherència amb la posició oficial que la UE ha fixat per a la 20.ª reunió del Comitè de Parts. Això significa que Espanya no pot adoptar una interpretació del principi de no devolució o dels estàndards de cooperació judicial penal que contradiga la postura comunitària, encara que la seva legislació nacional pogués permetre un marge d'interpretació diferent.

L'efecte pràctic és una major uniformitat en la protecció de víctimes de violència de gènere en procediments d'asil i cooperació judicial al llarg de tota la UE.

Què han de fer les empreses ara?

1. Identificar si la teva organització opera en els àmbits afectats: Cooperació judicial penal, asil o no devolució. Si no és així, aquesta decisió no genera obligacions directes per a la teva entitat.
2. Revisar els procediments interns d'asil i no devolució: Les oficines d'asil i els serveis jurídics d'organismes públics han de verificar que els seus criteris de resolució són coherents amb la posició comunitària fixada per aquesta Decisió.
3. Actualitzar els protocols de cooperació judicial transfronterera: Les autoritats judicials penals han d'assegurar-se que els seus mecanismes de cooperació amb altres Estats membres respecten els estàndards del Conveni d'Estambul tal com els interpreta la UE.
4. Consultar la posició oficial de la UE abans de la 20.ª reunió del Comitè de Parts: Els representants nacionals que participin en aquesta reunió han de conèixer i respectar la postura comunitària en les matèries de competència compartida.
5. Despatxos d'estrangeria i asil: Actualitzar els argumentaris jurídics per a casos de víctimes de violència de gènere incorporant l'alineació entre el Conveni d'Estambul i la posició comunitària en asil i no devolució.

Font oficial

Consulta la normativa completa a la font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta un professional qualificat. Font: https://