Dades clau
| Normativa | Conveni Multilateral OCDE per prevenir l'erosió de bases imposables i el trasllat de beneficis (BEPS), fet a París el 24 de novembre de 2016 |
|---|---|
| Publicació | 12 de juny de 2026 |
| Entrada en vigor | 26 de maig de 2026 (notificació d'Espanya a l'OCDE) |
| Afectats | Empreses multinacionals amb operacions a Espanya i els països signants del conveni OCDE |
| Categoria | Novetats Fiscals |
| Exercici | 2026 |
| Països coberts | Més de 60 països confirmats, inclòs Argentina (última incorporació notificada) |
| Països amb arbitratge habilitat | 19 països, entre ells Alemanya, França, Regne Unit i Portugal |
Si la teva empresa opera entre Espanya i Argentina, Alemanya, França, Regne Unit, Portugal o qualsevol dels més de 60 països signants del Conveni Multilateral BEPS, els teus tractats fiscals bilaterals acaben de canviar de forma automàtica. No fa falta que es renegociin un a un: el Conveni Multilateral els modifica en bloc.
Espanya va notificar formalment a l'OCDE el 26 de maig de 2026 la conclusió dels seus procediments interns perquè surtin efecte les disposicions del conveni respecte a Argentina, segons la publicació en el BOE del 12 de juny de 2026. Amb aquesta notificació, Argentina s'incorpora a la llista de jurisdiccions cobertes, que ja supera els 60 països.
Què estableix aquesta normativa?
El Conveni Multilateral BEPS (Base Erosion and Profit Shifting) és un instrument de l'OCDE que modifica automàticament els tractats fiscals bilaterals entre els països signants, sense necessitat de renegociar cada acord per separat. El seu objectiu és tancar les llacunes que permeten a les multinacionals reduir artificialment la seva càrrega fiscal trasllant beneficis a jurisdiccions de baixa tributació.
Les principals mesures que introdueix en els tractats afectats són:
- Cláusules antiabús: impedeixen que s'apliquin els beneficis d'un tractat fiscal quan l'estructura o transacció té com a propòsit principal obtenir aquesta avantatge fiscal (test del propòsit principal o PPT).
- Limitació de beneficis (LOB): restringeix l'accés als beneficis del tractat a entitats que compleixin determinats requisits de substància econòmica real.
- Mecanismes de resolució de disputes: millora els procediments d'acord mutu (MAP) entre administracions tributàries per resoldre conflictes de doble imposició.
- Arbitratge fiscal internacional: habilitat amb 19 països signants, entre ells Alemanya, França, Regne Unit i Portugal. Permet que disputes no resoltes per via bilateral siguin sotmeses a un àrbitre independent, oferint major seguretat jurídica a les empreses.
El mecanisme és automàtic: una vegada que tots dos països han completat els seus tràmits interns i s'han notificat mútuament a través de l'OCDE, el conveni bilateral existent queda modificat sense necessitat de cap tràmit addicional per part de les empreses.
Impacte econòmic i operatiu
L'impacte no és una nova taxa ni un cost directe immediat. L'impacte real és de risc fiscal i cost de compliment: les estructures de planificació fiscal internacional que abans podien acollir-se als beneficis d'un tractat bilateral ara queden exposades a un escrutini molt més estricte.
Les conseqüències operatives concretes són:
- Revisió obligatòria d'estructures holding: les societats intermèdies en tercers països usades per canalitzar dividends, interessos o royalties entre Espanya i els països coberts poden perdre els beneficis del tractat si no tenen substància econòmica real.
- Major càrrega documental: les empreses hauran d'acreditar que les seves estructures tenen un propòsit econòmic genuí més enllà de l'estalvi fiscal.
- Noves oportunitats en disputes de doble imposició: l'arbitratge amb 19 països (Alemanya, França, Regne Unit, Portugal, entre altres) permet resoldre conflictes que abans quedaven bloquejats en procediments bilaterals interminables.
- Risc d'ajustos en preus de transferència: les operacions entre vinculades en països coberts estaran subjectes a major control creuat entre administracions tributàries.
A qui afecta?
- Grups multinacionals amb filials o participacions a Argentina i els demés més de 60 països signants.
- Empreses espanyoles amb estructures holding en tercers països que canalitzen rendes (dividends, interessos, royalties) des de o cap als països coberts.
- Empreses estrangeres amb presència a Espanya que usen tractats bilaterals per optimitzar la seva tributació.
- CFOs i directors fiscals responsables de la planificació fiscal internacional del grup.
- Assessors fiscals i despatxos d'advocats que gestionen estructures internacionals per a clients amb operacions en els països coberts.
- Empreses amb disputes actives de doble imposició amb Alemanya, França, Regne Unit o Portugal, que ara poden accedir a l'arbitratge internacional.
Exemple pràctic
Una empresa espanyola del sector tecnològic té una filial a Argentina a la qual cobra royalties per l'ús de la seva propietat intel·lectual. Fins ara, el tractat bilateral Espanya-Argentina permetia una retenció reduïda en origen sobre aquests royalties.
Amb l'entrada en vigor del Conveni BEPS respecte a Argentina, l'Agència Tributària argentina (AFIP) i l'Agència Tributària espanyola poden aplicar el test del propòsit principal: si conclouen que l'estructura existeix principalment per beneficiar-se del tipus reduït del tractat i no per raons econòmiques reals, poden denegar aquest benefici i aplicar la retenció general.
L'empresa haurà de documentar que la filial argentina té substància real: empleats, actius, presa de decisions efectiva. Sense aquesta documentació, el risc d'ajust fiscal és elevat. Per altra banda, si l'empresa té una disputa de doble imposició amb la seva filial a Alemanya, França, Regne Unit o Portugal, ara pot sol·licitar el procediment d'arbitratge internacional previst en el conveni per resoldre-la de forma vinculant.
Què han de fer les empreses ara?
- Mapear les jurisdiccions afectades: identifica en quins països del grup (dels més de 60 signants) tens filials, holdings intermedis o fluxos de rendes transfrontereres.
- Revisar les estructures holding existents: analitza si les societats intermèdies tenen substància econòmica real o si la seva única funció és accedir als beneficis d'un tractat fiscal. Les que no la tinguin són les de major risc.
- Actualitzar la documentació de preus de transferència: assegura't que l'expedient de preus de transferència reflecteix la nova realitat normativa i justifica la substància de cada entitat del grup.
- Avaluar disputes de doble imposició actives o potencials: si tens conflictes oberts amb administracions d'Alemanya, França, Regne Unit o Portugal, consulta amb el teu assessor fiscal si l'arbitratge internacional habilitat pel conveni pot ser una via més eficaç que el procediment bilateral actual.
- Revisar contractes i fluxos de royalties, dividends i interessos amb Argentina i els demés països coberts per assegurar que les retencions aplicades són coherents amb els nous estàndards antiabús.
- Consultar amb assessor fiscal especialitzat en fiscalitat internacional per valorar l'impacte específic en l'estructura del teu grup abans del tancament fiscal de 2026.
Preguntes freqüents
Quins països estan coberts pel Conveni BEPS amb Espanya?
Més de 60 països han completat els tràmits perquè el Conveni Multilateral BEPS surteixi efecte amb Espanya. Argentina és la última incorporació notificada, el 26 de maig de 2026. La llista completa i actualitzada està disponible en el portal de l'OCDE sobre el Conveni Multilateral.
Amb quins països té Espanya habilitat l'arbitratge fiscal internacional pel Conveni BEPS?
L'arbitratge fiscal internacional està habilitat amb 19 països signants. Entre els esmentats expressament en la normativa figuren Alemanya, França, Regne Unit i Portugal. Aquest mecanisme permet resoldre disputes de doble imposició no resoltes per via bilateral mitjançant un àrbitre independent.
Què és el test del propòsit principal (PPT) i com afecta a la meva empresa?
El test del propòsit principal (PPT, per les seves sigles en anglès) és una cláusula antiabús introduïda pel Conveni BEPS. Permet a les autoritats fiscals denegar els beneficis d'un tractat bilateral (tipus reduïts de retenció, exencions) si conclouen que l'estructura o transacció té com a un dels seus propòsits principals obtenir aquesta avantatge fiscal. Les empreses amb holdings intermedis sense substància real són les més exposades.
Quan va entrar en vigor el Conveni BEPS respecte a Argentina?
Espanya va notificar a l'OCDE la conclusió dels seus procediments interns el 26 de maig de 2026. La publicació en el BOE es va produir el 12 de juny de 2026. L'entrada en vigor efectiva respecte a Argentina depèn també de que Argentina hagi completat els seus propis tràmits interns i notificat a l'OCDE, conforme a l'article 35.7 del Conveni.
Què he de fer si tinc una disputa de doble imposició activa amb França o Alemanya?
Amb l'entrada en vigor del Conveni BEPS, l'arbitratge fiscal internacional queda habilitat amb 19 països, entre ells Alemanya i França. Si tens un procediment d'acord mutu (MAP) obert que no avança, consulta amb el teu assessor fiscal si pots sol·licitar l'arbitratge previst en el conveni per obtenir una resolució vinculant.
Font oficial
Consulta la normativa completa en font oficial
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-12709