Tecnologia judicial compartida entre Estat i Catalunya: què canvia per a operadors jurídics el 2026

Dades clau

Els advocats, procuradors i notaris que operen en juzgats catalans han d'estar atents a possibles canvis en les plataformes digitals de relació amb l'administració de justícia. La Resolució de 8 d'abril de 2026 de la Secretaria d'Estat de Justícia formalitza un conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la transferència bidireccional de solucions tecnològiques en l'àmbit judicial.

L'objectiu és clar: compartir el que ja funciona en lloc de duplicar desenvolupaments tecnològics costosos. Aplicacions, plataformes i sistemes informàtics desenvolupats per qualsevol de les dues administracions podran ser adoptats per l'altra. Això s'emmarca en la política de reutilització d'actius digitals entre administracions públiques, conforme a la normativa d'interoperabilitat vigent.

Què estableix aquesta normativa?

El conveni regula la transferència bidireccional de solucions tecnològiques en l'àmbit judicial entre l'Administració General de l'Estat i la Generalitat de Catalunya. Els elements clau són:

• Objecte: Compartir aplicacions, plataformes i sistemes informàtics desenvolupats per cada administració en matèria de justícia.
• Direcció de la transferència: Bidireccional. No és només l'Estat qui cedeix tecnologia a Catalunya: també Catalunya pot transferir els seus desenvolupaments a l'Estat.
• Finalitat declarada: Evitar duplicitats en el desenvolupament de sistemes i optimitzar l'ús de recursos públics.
• Marc normatiu: S'enquadra en la política de reutilització d'actius digitals entre administracions, conforme a la normativa d'interoperabilitat.
• Àmbit d'aplicació: Juzgats i tribunals amb competències transferides a la Generalitat de Catalunya.

Aquest tipus de convenis no és nou en l'administració espanyola, però la seva aplicació a l'àmbit judicial té implicacions directes per als operadors jurídics que treballen a Catalunya, ja que les plataformes digitals que usen per presentar escrits, consultar expedients o rebre notificacions poden veure's modificades.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte econòmic directe per a empreses, despatxos o ciutadans és nul: el conveni no estableix taxes, costos ni obligacions econòmiques per als operadors privats. L'estalvi es produeix al costat de les administracions públiques, en evitar el desenvolupament paral·lel de sistemes informàtics equivalents.

L'impacte operatiu, però, pot ser rellevant per a qui treballa a diàriament amb els juzgats catalans:

• Canvis en plataformes digitals: Si la Generalitat adopta sistemes de l'Estat, o viceversa, les interfícies, accesos i procediments digitals poden canviar. Això afecta la gestió diària dels despatxos d'advocats i procuradors.
• Millora de l'eficiència procesal: La modernització dels juzgats catalans derivada del conveni pot traduir-se en processos més àgils, notificacions més ràpides i millor accés a expedients digitals.
• Període d'adaptació: Qualsevol migració o canvi de plataforma requereix formació i adaptació per part dels usuaris. Els despatxos amb major volum d'assumptes a Catalunya hauran d'estar atents a les comunicacions dels col·legis professionals i de la pròpia administració.

A qui afecta?

• Advocats que presenten escrits i gestionen expedients en juzgats catalans.
• Procuradors que realitzen actes de comunicació i representació procesal a Catalunya.
• Notaris amb relació habitual amb l'administració de justícia a Catalunya.
• Despatxos d'advocats amb seu o activitat significativa a Catalunya.
• Empreses amb litigis actius en juzgats catalans, que depenen dels seus representants legals per gestionar els expedients digitalment.
• Ciutadans que interactuen directament amb juzgats a Catalunya (encara que l'impacte en aquest grup és indirecte i menor a curt termini).
• Administració de Justícia a Catalunya: juzgats i tribunals amb competències transferides a la Generalitat.

Exemple pràctic

Un despatx d'advocats amb seu a Barcelona gestiona habitualment 200 assumptes actius en juzgats de primera instància de Catalunya. Actualment utilitza una plataforma digital específica de la Generalitat per presentar escrits i rebre notificacions.

Si, com a resultat del conveni, la Generalitat adopta el sistema informàtic desenvolupat per l'Estat (o migra a una solució compartida), el despatx haurà de:

1. Actualitzar els seus accesos i credencials en la nova plataforma.
2. Formar el seu equip en l'ús del nou sistema.
3. Revisar que els expedients en curs s'hagin migrat correctament i que les notificacions pendents no es perdin durant la transició.

Aquest escenari no implica costos regulatoris, però sí un cost operatiu d'adaptació que convé anticipar. La clau és no esperar que el canvi arribi sense previ avís: els col·legis d'advocats i procuradors de Catalunya seran el canal principal de comunicació d'aquests canvis.

Què han de fer els operadors jurídics ara?

1. Identificar quines plataformes digitals usen actualment per relacionar-se amb els juzgats catalans: sistemes de presentació d'escrits, consulta d'expedients, recepció de notificacions.
2. Subscriure's a les comunicacions del Col·legi d'Advocats o Procuradors de Catalunya per rebre avisos sobre canvis en plataformes judicials digitals abans que es produeixin.
3. Revisar els acords de servei amb proveïdors tecnològics si el despatx usa software de gestió procesal integrat amb les plataformes judicials catalanes: un canvi de plataforma pot requerir actualització del software.
4. No és necessària cap acció immediata: el conveni està en fase de publicació i l'entrada en vigor operativa dels canvis tecnològics no està datada. Però anticipar-se evita interrupcions en la gestió d'assumptes.
5. Si gestionas litigis a Catalunya des de fora (despatx amb seu a Madrid, per exemple), delega el seguiment d'aquests canvis en el procurador o corresponsal local.