Pràctiques deslleials en alimentació 2026: què canvia per a distribuïdors i proveïdors

Dades clau

Els distribuïdors i grans compradors de la cadena agroalimentària ja no poden comptar que les infraccions comeses en un país passin desapercebudes en un altre. El Reglament (UE) 2026/697, en vigor des de l'11 de març de 2026, crea un sistema de cooperació entre les autoritats nacionals de tots els Estats membres per a garantir el compliment efectiu de la Directiva (UE) 2019/633, que prohibeix les pràctiques comercials deslleials en la cadena de subministrament agrícola i alimentària.

El canvi no és menor: fins ara, la vigilància era nacional i fragmentada. A partir d'aquest reglament, una investigació iniciada a Espanya pot comptar amb informació i col·laboració d'autoritats alemanyes, franceses o italianes si la infracció té dimensió transfronterera.

Què estableix aquesta normativa?

El Reglament (UE) 2026/697 no crea noves prohibicions de conducta: aquestes ja estaven fixades en la Directiva (UE) 2019/633. El que fa és construir l'arquitectura de vigilància i aplicació coordinada entre països. Els seus tres pilars són:

• Intercanvi d'informació entre autoritats nacionals de control de diferents Estats membres quan es detecten indicis d'infracció transfronterera.
• Assistència mútua: una autoritat pot sol·licitar a una altra que actuï, investigue o recapti proves en el seu territori.
• Coordinació d'investigacions transfrontereres quan les infraccions afecten simultàniament a diversos països de la UE.

Les autoritats espanyoles de control hauran d'adaptar els seus procediments interns a aquests mecanismes de cooperació europeus per a poder tant rebre com emetre sol·licituds d'assistència.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte més directe és l'augment del risc de detecció i sanció per a empreses que operen en diversos mercats europeus i que fins ara podien beneficiar-se de la descoordinació entre autoritats nacionals.

Per als distribuïdors i grans compradors, això es tradueix en:

• Major probabilitat que pràctiques com retards en pagaments o cancel·lacions unilaterals de comandes siguin investigades, fins i tot si el proveïdor afectat està en un altre país.
• Necessitat de revisar i homogeneïtzar els contractes amb proveïdors en tota la cadena de subministrament europea.
• Increment del cost de compliment normatiu: auditories internes, revisió de condicions generals de compra i formació d'equips de compres.

Per a agricultors, cooperatives i pimes proveedores, l'impacte és positiu: la protecció que ja oferia la Directiva 2019/633 es torna més real i efectiva, especialment en relacions comercials amb compradors establerts en altres països de la UE.

A qui afecta?

• Grans distribuïdors i cadenes de supermercats que compren a proveïdors agrícoles o alimentaris en diversos països de la UE.
• Empreses agroalimentàries amb poder de negociació dominant que imposen condicions contractuals als seus proveïdors.
• Agricultors i productors primaris que subministren a compradors amb major poder de mercat, especialment en relacions transfrontereres.
• Cooperatives agraries que actuen com a intermediàries o proveedores en la cadena de subministrament alimentària.
• Pimes del sector alimentari que venen a grans distribuïdors o plataformes de compra europees.
• Autoritats espanyoles de control encarregades de vigilar el compliment de la Directiva 2019/633, que hauran d'adaptar els seus procediments als nous mecanismes de cooperació.

Exemple pràctic

Imagina una cooperativa de productors d'oli d'oliva espanyola que subministra a un gran distribuïdor alemany. Fins ara, si aquest distribuïdor cancel·lava comandes sense preavís o retrasava pagaments més enllà del permès, la cooperativa havia de reclamar davant les autoritats espanyoles, que no tenien accés directe a la informació ni als procediments de l'autoritat alemanya.

Amb el Reglament (UE) 2026/697, l'autoritat espanyola pot sol·licitar formalment assistència a la seva homòloga alemanya: intercanviar informació sobre el comportament del distribuïdor, coordinar la investigació i actuar de forma conjunta. El distribuïdor alemany sap que la seva conducta a Espanya pot ser investigada amb plena col·laboració de les autoritats del seu propi país.

Aquest mateix escenari aplica a qualsevol relació entre un proveïdor espanyol i un comprador establert en un altre Estat membre, o viceversa.

Què han de fer les empreses ara?

1. Revisar tots els contractes amb proveïdors agroalimentaris per a identificar clàusules que puguin considerar-se abusives segons la Directiva (UE) 2019/633: terminis de pagament, condicions de cancel·lació, revisions unilaterals de preu.
2. Verificar el compliment dels terminis de pagament establerts en la Directiva 2019/633 amb tots els proveïdors de la cadena alimentària, independentment del país en què estiguin establerts.
3. Eliminar pràctiques de cancel·lació unilateral de comandes sense preavís raonable, especialment en contractes amb proveïdors d'altres països de la UE.
4. Formar els equips de compres sobre les prohibicions concretes de la Directiva 2019/633 i el nou risc d'investigacions coordinades a nivell europeu.
5. Establir un canal intern de revisió de contractes per a que qualsevol nova condició comercial sigui avaluada abans de la seva aplicació, reduint el risc d'infracció.
6. Si ets proveïdor o cooperativa: coneix els teus drets sota la Directiva 2019/633 i documenta qualsevol pràctica abusiva dels teus compradors, ja que ara tens més eines per a reclamar davant les autoritats.