Conveni conserves de peix 2025-2030: atrasos salarials i què han de fer les empreses

Dades clau

Les empreses conserveres de peixos i mariscs a Espanya tenen una obligació econòmica immediata: pagar els atrasos salarials acumulats des de l'1 de gener de 2025. El nou conveni col·lectiu sectorial, registrat per la Resolució de 2 de juny de 2026 de la Direcció General de Treball, fixa condicions que s'apliquen amb caràcter retroactiu, la qual cosa converteix el pagament de diferències salarials en una obligació urgent per a qualsevol empresa del sector.

El conveni va ser subscrit el 7 d'abril de 2026 per FEICOPESCA en representació de les empreses, i per UGT-FICA i CC.OO. Indústria en representació dels treballadors. El seu àmbit d'aplicació cobreix tot el territori espanyol i té vigència fins a 2030.

Què estableix aquesta normativa?

El conveni regula de forma integral les condicions laborals del sector. Aquestes són les matèries que cobreix:

• Organització del treball: criteris i facultats d'organització a les empreses del sector.
• Classificació professional: categories i grups professionals aplicables a tots els empleats.
• Jornada laboral: distribució, límits i condicions de temps de treball.
• Salaris: taules salarials amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2025.
• Condicions laborals: resta de condicions d'ocupació del sector.

El conveni exclou expressament el personal d'alta direcció. Sí inclou, en canvi, les activitats auxiliars vinculades a les empreses del sector, com tallers d'envàs o plantes de tractament de residus.

Quant a la seva vigència futura: després del venciment el 2030, el conveni es prorroga automàticament any a any llevat que alguna de les parts el denunciï. Si després de la denúncia no s'assoleix un nou acord en el termini de dos anys, el conveni anterior es manté vigent fins que se'n firmi un de nou.

Impacte econòmic i operatiu

L'impacte econòmic més immediat és el pagament de atrasos salarials. Atès que els efectes econòmics arranquen l'1 de gener de 2025 i el conveni no es va publicar fins a juny de 2026, les empreses acumulen fins a 18 mesos de diferències entre el que han pagat i el que estableix el nou conveni. Aquest import ha d'abonar-se durant 2026.

Des del punt de vista operatiu, el conveni també pot implicar:

• Revisió de la classificació professional dels empleats per adaptar-la als nous grups del conveni.
• Ajust de la jornada laboral si les condicions actuals no s'alineen amb el pactat.
• Actualització de contractes i nòmines per reflectir les noves condicions des de gener de 2025.
• Inclusió d'activitats auxiliars (tallers d'envàs, plantes de residus) si fins ara no se'ls aplicava el conveni sectorial.

L'horitzó de planificació laboral queda fixat fins a 2030, la qual cosa aporta estabilitat per negociar amb la plantilla i pressupostar costos de personal a mitjà termini.

A qui afecta?

• Empreses fabricants de conserves, semiconserves, salazons, ahumats, cuits, assecats, preparacions, semitransformats i productes conservats de peixos i mariscs.
• Activitats auxiliars vinculades a aquestes empreses: tallers de fabricació d'envàs i plantes de tractament de residus.
• Treballadors del sector a tot el territori espanyol, llevat de personal d'alta direcció.
• Departaments de RRHH i nòmines de qualsevol empresa del sector, que han de recalcular i abonar els atrasos.
• Assessors laborals i gestories que prestin serveis a empreses conserveres.

El conveni no aplica a personal d'alta direcció (regulat per la seva normativa específica).

Exemple pràctic

Imagina una conservera mitjana a Galícia amb 80 treballadors en plantilla. El nou conveni estableix condicions salarials amb efectes des de l'1 de gener de 2025, però l'empresa ha estat pagant els salaris del conveni anterior durant tot 2025 i els primers mesos de 2026.

Ara que el conveni està publicat (15 de juny de 2026), l'empresa ha de calcular la diferència entre el que ha abonat i el que fixa el nou conveni per a cada treballador, mes a mes, des de gener de 2025. Aquest import acumulat —que pot representar diversos mesos de diferència salarial multiplicat per 80 empleats— ha de pagar-se el 2026.

A més, si l'empresa té un taller de fabricació d'envàs o una planta de residus vinculada, els treballadors d'aquestes instal·lacions també queden coberts per aquest conveni, per la qual cosa el càlcul d'atrasos ha d'incloure'ls.

El departament de RRHH o la gestoría laboral han d'actuar de immediat: revisar les taules salarials del conveni, comparar amb el que s'ha abonat i emetre els pagaments de diferències abans que finalitzi l'exercici.

Què han de fer les empreses ara?

1. Revisar les taules salarials del nou conveni i comparar-les amb els salaris abonats des de gener de 2025. Identificar les diferències per treballador i categoria.
2. Calcular l'import total d'atrasos acumulats des de l'1 de gener de 2025 fins a la data d'aplicació efectiva en nòmina. Aquest pagament és obligatori i no pot ajornar-se indefinidament.
3. Abonar les diferències salarials als treballadors durant 2026, reflectint-ho correctament en nòmina i amb les retencions i impactes en Seguretat Social corresponents.
4. Revisar la classificació professional de tota la plantilla per adaptar-la als grups i categories que estableix el nou conveni.
5. Verificar si les activitats auxiliars de l'empresa (tallers d'envàs, plantes de residus) queden dins de l'àmbit del conveni i incloure els treballadors d'aquestes en el procés.
6. Actualitzar contractes i documentació interna de RRHH per reflectir les noves condicions de jornada, classificació i salari.
7. Consultar amb assessor laboral l'impacte concret en cotitzacions a la Seguretat Social derivat del pagament d'atrasos, ja que pot generar obligacions addicionals de liquidació.

Font oficial

Consultar normativa completa en font oficial

Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulti a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-12998