Dades clau
| Normativa | Resolució de 27 de febrer de 2026, de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública (DGSJFP) |
|---|---|
| Publicació | 13 de juny de 2026 |
| Entrada en vigor | No especificada |
| Afectats | Hereus, notaris i registradors en processos d'inscripció de herències amb legitimaris de edat avançada |
| Categoria | Immobiliari / Dret successori |
| Referència BOE | BOE-A-2026-12841 |
| Cas origen | Causant nascuda el 1926 i fallida el 2024; pares haurien superat els 114 anys |
Si estàs tramitant una herència i el Registre de la Propietat et demana el certificat de defunció dels avis o besavis del causant perquè «podrien ser legitimaris», aquesta resolució t'interessa directament. La Resolució de 27 de febrer de 2026 de la DGSJFP estableix un criteri clar: quan la supervivència d'un ascendent és estadísticament impossible per raons biològiques evidents, no es pot bloquejar una inscripció registral per no aportar el seu certificat de defunció.
El cas que origina aquesta resolució és concret: la causant havia nascut el 1926 i va morir el 2024. Els seus pares haurien hagut de superar els 114 anys per seguir amb vida. La registradora de la propietat de València núm. 8 va suspendre la inscripció de l'escriptura d'adjudicació d'herència perquè els hereus no van aportar els certificats de defunció d'aquests pares. El notari va recórrer i la DGSJFP li va donar la raó.
Què estableix aquesta resolució?
La doctrina registral clàssica exigia acreditar mitjançant el Registre Civil el falliment de tots els possibles legitimaris abans d'inscriure una herència. Aquesta resolució matisa aquesta doctrina introduint un criteri de raonabilitat i sentit comú:
- Quan la premoriència d'un ascendent és un fet notori per raons biològiques evidents, no és necessari aportar el certificat de defunció del Registre Civil.
- Un acta de notorietat notarial pot suplir aquest certificat en aquests supòsits.
- La calificació registral ha d'aplicar criteris de proporcionalitat: no pot exigir documentació la obtenció de la qual és impossible o desproporcionada quan el fet a acreditar és objectivament indubtable.
- La resolució revoca la calificació de la registradora i ordena la inscripció de l'herència.
| Situació anterior (doctrina clàssica) | Situació després de la resolució |
|---|---|
| Certificat de defunció del Registre Civil obligatori per a tots els possibles legitimaris | Acta de notorietat notarial suficient quan la supervivència és biològicament impossible |
| El Registre podia suspendre la inscripció sense valorar la raonabilitat de l'exigència | La calificació registral ha d'aplicar criteris de proporcionalitat i sentit comú |
| La premoriència havia de provar-se sempre per via documental registral | La premoriència com a fet notori biològic pot acreditar-se per acta notarial |
Impacte econòmic i operatiu
L'impacte no és de taxes ni multes, sinó de temps i costos de tramitació. Quan el Registre suspèn una inscripció, l'herència queda paralitzada: no es pot vendre l'immoble, no es pot hipotecar, no es pot transmetre. Cada mes de bloqueig té un cost real per als hereus:
- Costos de gestió addicionals: cerca de certificats en arxius històrics, traduccions, apostilles si el falliment va ocórrer a l'estranger.
- Costos d'oportunitat: impossibilitat de vendre o llogar l'immoble mentre dura el bloqueig registral.
- Honoraris professionals: notaris, gestors i advocats per resoldre la calificació negativa o interposar recurs.
- Termini del recurs: la resolució data del 27 de febrer de 2026, la qual cosa indica que el procés des de la calificació negativa fins a la resolució favorable pot estendre's diversos mesos.
Amb aquesta resolució, els hereus en situacions equivalents poden evitar aquest bloqueig des de l'inici, aportant directament un acta de notorietat notarial en lloc d'intentar obtenir documents de persones que haurien superat els 114 anys.
A qui afecta?
- Hereus que tramiten la inscripció d'una herència on el causant era de edat avançada i els seus pares o avis van morir fa dècades sense deixar rastre documental fàcilment accessible.
- Notaris que autoritzen escriptures d'adjudicació d'herència i han d'assessorar sobre la documentació necessària per a la inscripció registral.
- Registradors de la propietat, que han d'adaptar el seu criteri de calificació a aquesta nova doctrina de la DGSJFP.
- Gestors i advocats especialistes en dret successori que assessoren famílies en processos hereditaris amb causants nascuts abans dels anys 30 del segle XX.
- Famílies amb herències pendents que van ser suspeses per aquest motiu i que ara tenen base per recórrer o reiniciar el tràmit.
Exemple pràctic
Una família tramita l'herència de la seva mare, fallida el 2023, nascuda el 1928. L'escriptura d'adjudicació d'herència inclou un pis a València. En presentar-la al Registre, la registradora la suspèn perquè no s'aporten els certificats de defunció dels pares de la causant, que haurien nascut aproximadament el 1900-1905 i que, de seguir vius, tindrien entre 118 i 123 anys.
Abans d'aquesta resolució, la família hauria de buscar aquests certificats en arxius històrics del Registre Civil, possiblement en municipis rurals amb registres incompletes, amb el consegüent cost i retard. Després de la resolució de la DGSJFP, el notari pot aixecar un acta de notorietat acreditant que la premoriència d'aquests ascendents és un fet notori per raons biològiques evidents, i el Registre ha d'acceptar-la com a documentació suficient per procedir a la inscripció.
Què han de fer els hereus ara?
- Revisar herències suspeses per aquest motiu: si tens una calificació negativa del Registre per falta de certificats de defunció d'ascendents de molt avançada edat, aquesta resolució és base suficient per recórrer o reiniciar el tràmit.
- Demanar al notari un acta de notorietat: en lloc de buscar certificats de defunció de persones que haurien superat els 114 anys, demana al notari que aixequi un acta de notorietat acreditant la premoriència com a fet notori biològic.
- Informar el registrador d'aquesta resolució: cita expressament la Resolució DGSJFP de 27 de febrer de 2026 (BOE-A-2026-12841) en presentar la documentació o en interposar recurs.
- Consultar amb un advocat especialista en dret successori si el Registre manté la calificació negativa, per valorar el recurs governatiu davant la DGSJFP.
- Aplicar aquest criteri de forma preventiva en noves escriptures d'herència: si el causant va néixer abans de 1920, valora directament incloure l'acta de notorietat en la documentació inicial per evitar suspensions.
Preguntes freqüents
Pot el Registre de la Propietat suspendre una herència per no aportar el certificat de defunció dels avis del causant?
Després de la Resolució DGSJFP de 27 de febrer de 2026, no pot fer-ho quan la supervivència d'aquests ascendents és biològicament impossible. En el cas resolt, els pares de la causant (nascuda el 1926, fallida el 2024) haurien superat els 114 anys. La DGSJFP va establir que un acta de notorietat notarial és suficient per acreditar la premoriència en aquests supòsits.
Què és un acta de notorietat notarial i com substitueix al certificat de defunció?
L'acta de notorietat és un document notarial que acredita fets notoris o públicament coneguts. Segons aquesta resolució, quan la mort d'un ascendent és un fet notori per raons biològiques evidents (supervivència biològicament impossible), el notari pot aixecar aquesta acta i el Registre ha d'acceptar-la en lloc del certificat de defunció del Registre Civil.
A partir de quina edat es considera que la supervivència d'un ascendent és biològicament impossible?
La resolució no fixa un llindar d'edat exacte, però el cas resolt implica ascendents que haurien superat els 114 anys. La DGSJFP aplica un criteri de raonabilitat: quan la supervivència és estadísticament impossible per raons biològiques evidents, no es pot exigir el certificat. En la pràctica, això aplica a ascendents nascuts a principis del segle XX o abans.
Què passa si el Registre segueix exigint el certificat de defunció després d'aquesta resolució?
Si el registrador manté la calificació negativa, els hereus poden interposar recurs governatiu davant la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, citant expressament aquesta resolució (BOE-A-2026-12841). La DGSJFP ja ha establert el criteri: la inscripció ha de practicar-se quan s'aporti acta de notorietat notarial acreditant la premoriència com a fet notori biològic.
Afecta aquesta resolució només a València o té abast nacional?
Les resolucions de la DGSJFP tenen abast nacional: estableixen doctrina registral aplicable a tots els registradors de la propietat d'Espanya. Encara que el cas concret es referia a la registradora de la propietat de València núm. 8, el criteri fixat és d'aplicació general en tot el territori nacional.
Font oficial
Consultar normativa completa en font oficial (BOE-A-2026-12841)
Avís: Aquest article té caràcter merament informatiu i no constitueix assessorament legal. Per a decisions específiques, consulta a un professional qualificat. Font: https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2026-12841